Recursos
Comunitats Energètiques
Inici
Què és una Comunitat Energètica?
És una entitat jurídica basada en la participació oberta i voluntària que funciona de manera autònoma i és controlada pels seus socis/es. El seu objectiu és impulsar projectes d’estalvi energètic, d’energies renovables i/o mobilitat sostenible, i la seua finalitat principal és proporcionar beneficis ambientals, econòmics o socials als seus socis/es o membres o en les zones locals on operen, en lloc de centrar-se exclusivament en els beneficis econòmics.
Quines activitats poden desenvolupar les Comunitats Energètiques?
- Generació d’energies renovables.
- Autoconsum col·lectiu.
- Cultura energètica.
- Serveis d’eficiència energètica (per exemple, rehabilitacions d’edificis).
- Subministrament, consum, agregació, emmagatzematge i distribució d’energia.
- Mobilitat elèctrica compartida.
Quina forma jurídica ha de tindre una Comunitat Energètica per a ser constituïda?
Les Comunitats Energètiques no tenen figura jurídica pròpia. No obstant això, poden adoptar qualsevol figura jurídica, des d’una associació, cooperativa, societat anònima fins a una societat limitada, sempre que complisquen amb els següents requisits:
- Estar basada en la participació oberta i voluntària.
- Ser autònoma i estar efectivament controlada per socis/es o membres.
- Desenvolupar els seus propis projectes.
- Els seus socis/es o membres han de ser persones físiques, pimes o autoritats locals.
- La seua finalitat primordial és proporcionar beneficis ambientals, econòmics o socials als seus socis/es o membres o en les zones locals on opera, en lloc de centrar-se exclusivament en els beneficis econòmics.
És possible utilitzar entitats jurídiques prèviament constituïdes per a una Comunitat Energètica?
Quins beneficis té pertànyer a una Comunitat Energètica?
Beneficis ambientals, en impulsar projectes d’estalvi, d’eficiència energètica o d’energies renovables, que representen una reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
Beneficis socials, afavorint el teixit social del territori, prenent consciència i facilitant l’accessibilitat a llars en situació de vulnerabilitat energètica o generant oportunitats d’ocupació a nivell local.
Beneficis econòmics, en impulsar projectes col·lectius que permeten un estalvi en la factura energètica i en una major accessibilitat a projectes d’eficiència energètica, d’energies renovables i de mobilitat sostenible.
Qui pot participar en una Comunitat Energètica?
Qualsevol persona pot formar part d’una Comunitat Energètica, així com també, les associacions veïnals, les administracions públiques, comerços i empreses. Les Comunitats Energètiques són organitzacions de participació oberta i voluntària.
Puc formar part d'una Comunitat Energètica ja existent?
Si coneixes una Comunitat Energètica en el teu municipi o al teu voltant, contacta-la per a informar-te com participar. Si estàs en un dels següents municipis, contacta’ns i t’informarem.
Com puc impulsar una Comunitat Energètica en el meu municipi?
En primer lloc, reuneix un grup de gent interessada a crear una Comunitat Energètica. Contacta amb nosaltres i t’assessorarem. Podem acompanyar-vos en la creació de l’entitat jurídica i aconsellar-vos sobre el primer projecte a desenvolupar. Contacta amb nosaltres.
Quins són els drets i les obligacions que em corresponen com a soci/a d'una Comunitat Energètica?
Els drets i les obligacions de cada soci/a venen estipulats en els estatuts i en el reglament de règim intern de cada Comunitat Energètica.
Quin cost té pertànyer a una Comunitat Energètica?
Com es financen els projectes d'una Comunitat Energètica?
La Comunitat Energètica pot finançar els seus projectes amb les aportacions dels seus membres. A més, pot buscar suport en entitats financeres, impulsar projectes de micromecenatge i optar a subvencions de les administracions públiques, com per exemple les d’IVACE.
Si tinc plaques a casa, puc oferir els meus excedents a la Comunitat Energètica?
La teua comercialitzadora pot compensar-te pels excedents a preu de mercat, però actualment no pots compartir els excedents amb la Comunitat Energètica o amb altres membres de la Comunitat Energètica.
Si dispose d'un espai per a posar una instal·lació fotovoltaica, puc cedir-lo a una Comunitat Energètica?
Contacta amb la Comunitat Energètica més pròxima, podria servir per a impulsar una nova instal·lació d’autoconsum col·lectiu.
Puc donar-me de baixa d'una Comunitat Energètica?
Sí, en els estatuts definits per la Comunitat Energètica vindran determinats els criteris a complir en aquests casos.
Si em done de baixa de la Comunitat Energètica i forme part d'un autoconsum col·lectiu, recuperaré la meua inversió?
Això dependrà de les normes que s’hagen establit entre els membres de la Comunitat Energètica. Generalment, es pot recuperar una part de la inversió proporcional als anys de vida útil que queden de la instal·lació.
Autoconsum
Inici
Què és l'autoconsum solar?
És una solució per a poder produir l’energia que necessites de manera neta i a un cost més econòmic.
Com funciona l'autoconsum solar?
Consisteix a generar energia elèctrica a partir de la radiació solar amb la finalitat d’utilitzar-la en els nostres consums, reduint d’aquesta manera l’energia que hem d’adquirir de la xarxa.
Amb l’autoconsum aconseguim disminuir la nostra dependència energètica de la xarxa, amb energia 100% renovable i de km 0.
Quanta energia produeix una placa fotovoltaica?
Quins tipus d'instal·lacions existeixen?
Existeixen instal·lacions connectades a la xarxa i instal·lacions aïllades.
Amb les instal·lacions connectades aboquem l’energia excedent a la xarxa i quan consumim energia i no ho estem generant, per exemple durant la nit, la utilitzem de la xarxa. Amb aquesta mena d’instal·lacions sempre disposarem de subministrament elèctric.
En les instal·lacions aïllades tindrem bateries. L’energia excedent s’emmagatzema en aquestes, de manera que la podem utilitzar quan la instal·lació no està produint.
Què passa amb l'energia sobrant que no consumisc?
L’energia que generem amb les plaques solars i no usem, per exemple quan no estem a casa, la injectem en la xarxa. Segons el Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, aquests excedents podran compensar econòmicament la teua factura fins que el terme d’energia arribe a zero.
Si instal·lem una bateria, l’energia que no usem instantàniament la podem acumular per a utilitzar-la quan no hi ha producció solar, és a dir, durant la nit, a primeres hores del matí o a últimes hores de la vesprada.
Com puc minimitzar l'energia sobrant del meu autoconsum?
Per a aprofitar al màxim l’energia solar produïda i reduir l’energia sobrant, intenta utilitzar els electrodomèstics durant les hores de més producció solar. Si no estàs a casa, pots programar la rentadora, el rentaplats, la caldera, etc. Si no estás en casa, puedes programar la lavadora, el lavaplatos, la caldera, etc.
Com puc reduir el cost de la meua factura de la llum?
Has de concentrar els teus consums en hores de producció solar, que coincideixen amb alguns dels períodes més cars de la llum, o en aquelles hores en les quals el seu cost siga més barat (període vall: de 0 a 8 hores entre setmana, caps de setmana o festius). Amb això i la compensació d’excedents, només pagaràs pel terme de potència i els impostos.
Quant estalviaré?
A quant em paguen els meus excedents d'energia?
Segons la comercialitzadora, els excedents es paguen a un preu d’entre 0,05-0,15 €/kWh. Pots triar la companyia comercialitzadora que més t’interesse.
Què és la bateria o moneder virtual?
M'interessa instal·lar una bateria per a emmagatzemar l'energia sobrant?
Si tens molt consum de 16 a 23 hores o necessites carregar el teu cotxe elèctric durant la nit, és a dir, en moments de baixa producció solar, sí que t’interessaria instal·lar una bateria per a maximitzar el nivell d’autoconsum de la instal·lació.
Si no estàs segur sobre aquesta opció, pots deixar la teua instal·lació preparada amb un inversor híbrid, que et permetrà incorporar en un futur una bateria.
On puc consultar l'històric del preu de l'energia?
Existeix l'impost al sol?
Autoconsum col·lectiu
Inici
Què és l'autoconsum col·lectiu?
És quan un grup de persones es posen d’acord per a usar l’energia elèctrica generada en instal·lacions pròximes al seu punt de consum. L’energia produïda es reparteix entre totes les persones associades a la planta de generació.
Quina és la principal diferència entre una comunitat energètica i un autoconsum col·lectiu?
Una comunitat energètica és una entitat jurídica formada per persones, administracions i pimes que volen impulsar la transició energètica.
L’autoconsum col·lectiu és una instal·lació que genera energia per a diversos punts de subministrament associats. No cal constituir cap entitat jurídica entre les persones que vulguen formar part d’un autoconsum col·lectiu. Sovint, les comunitats energètiques impulsen projectes d’autoconsum col·lectiu per a les persones sòcies.
Podré participar de l'autoconsum col·lectiu si no soc propietària del pis on visc i el contracte de la llum no està al meu nom?
Sí, no importa el tipus de residència ni si és en propietat o en lloguer però has de ser titular de la factura de la llum. Si no eres titular de la factura, com a arrendatari tens dret a ser-ho.
A quina distància puc estar d'un autoconsum col·lectiu?
Dependrà del tipus d’instal·lació i de la ubicació. Per a instal·lacions fotovoltaiques sobre coberta, en estructures artificials existents o futures, o en sòl industrial, podries estar fins a una distància de 2.000 m. En la resta de casos, com per exemple sobre sòl no industrial, podries estar a una distància màxima de 500 metres.
Puc participar en un autoconsum col·lectiu si la meua casa o el meu local es troba fora del radi de 2 quilòmetres?
En cas d’estar més lluny del radi definit per l’article 18 del Reial decret llei 20/2022, de 27 de desembre, contacta amb nosaltres i t’informarem si hi ha algun autoconsum col·lectiu prop de la teua adreça.
Si em canvie de casa, puc continuar formant part de l'autoconsum col·lectiu?
Això dependrà de les normes establides per les persones participants en la Comunitat Energètica o en l’autoconsum col·lectiu.
No obstant això, caldria fer una modificació de l’acord de repartiment i fer la gestió amb les comercialitzadores per a cada punt de subministrament associat.
Quins beneficis fiscals té formar part d'un autoconsum col·lectiu?
Potser el teu ajuntament té una ordenança municipal que bonifica l’IBI per formar part d’un autoconsum col·lectiu. Informa’t al teu ajuntament.
En el cas que l’autoconsum col·lectiu estiga situat en el teu edifici, pots sol·licitar a l’IVACE la deducció autonòmica en l’IRPF (fins al 40%).
Què són els coeficients de repartiment?
Com poden ser els coeficients de repartiment?
El repartiment pot ser constant al llarg de l’any o variable segons l’hora. El seu valor el defineixen i acorden les persones participants de l’autoconsum col·lectiu o de la comunitat energètica amb la condició que la seua suma siga 1 per a cadascuna de les hores en les quals s’apliquen. El repartiment pot ser igualitari entre les persones participants, segons el consum, etc.
Si participe en un autoconsum col·lectiu, he de fer alguna modificació en la instal·lació elèctrica?
Participar en un autoconsum col·lectiu no implica realitzar obra ni instal·lar cap dispositiu a la teua casa. L’energia que es genera es comparteix utilitzant la xarxa de distribució ja existent. Només cal fer alguns tràmits administratius, com per exemple comunicar el coeficient de repartiment tant a la distribuïdora com a la comercialitzadora.
He de canviar de comercialitzadora per a participar en un autoconsum col·lectiu?
No, únicament has d’informar-la que participes en un autoconsum col·lectiu i el coeficient de repartiment que et correspon perquè ho tinguen en compte a l’hora de fer-te la factura elèctrica.
Com arriba l'energia a ma casa?
La instal·lació té un comptador intel·ligent que registra l’energia generada. Com cada participant té un percentatge de l’energia produïda, la companyia elèctrica resta de l’energia consumida de la xarxa la produïda fins que el terme d’energia de la teua factura es quede en 0.
Com sabem que 'energia que es produeix a l'autoconsum col·lectiu es consumeix a les nostres cases?
Estrictament, l’electricitat generada es consumeix en el punt de consum més pròxim, no necessàriament en el teu habitatge. No obstant això, gràcies als comptadors de generació i consum podem saber quanta energia es produeix en la instal·lació i quanta energia li correspon a cada subministrament que participa en l’autoconsum col·lectiu. La companyia distribuïdora és l’encarregada d’assignar aquesta energia, la qual no serà facturada per la teua comercialitzadora, reduint així la despesa en la factura de la llum.
Qui em garanteix el subministrament elèctric si forme part d'un autoconsum col·lectiu?
La garantia del servei de subministrament elèctric és a càrrec de la companyia distribuïdora. A la Comunitat Valenciana les llars comptem amb Iberdrola Distribució, que té els beneficis i també les obligacions de garantir aquest servei.
Què passa si es va la llum?
Si forme part d'un autoconsum col·lectiu, deixaré de pagar la factura de la llum?
Les plaques només generen electricitat durant les hores de sol; l’energia consumida a la nit vindrà de la xarxa elèctrica. Per tant, si formes part d’un autoconsum col·lectiu continuaràs estant connectada a la xarxa, tot i que podràs reduir molt la teua factura de la llum.
Quant puc estalviar amb la meua instal·lació d'autoconsum col·lectiu?
Si pertanys a un autoconsum col·lectiu estalviaràs en la teua factura d’electricitat. Això dependrà de la potència que se t’assigne, del preu al qual pagues la llum, dels teus hàbits de consum, etc. Generalment podràs estalviar entre el 30% i el 60% de la teua factura.
Què passa si alguna persona es dona de baixa de l'autoconsum col·lectiu?
Podrà ser substituïda per una altra persona interessada a formar part o que estiga en llista d’espera.
Durant quant de temps puc participar en un autoconsum col·lectiu?
Si tinc una instal·lació fotovoltaica connectada a xarxa, puc sumar-me a l'autoconsum col·lectiu?
Segons la normativa, el subministrament només pot estar donat d’alta amb una única modalitat. Per tant si està com a autoconsum individual no podrà estar com a autoconsum col·lectiu.
Per a fer un autoconsum col·lectiu en una comunitat veïnal, han d'estar d'acord tots els veïns i les veïnes?
Si la instal·lació és comunitària per a cobrir les necessitats de l’edifici (la il·luminació de l’escala, l’ascensor…), així com la sol·licitud d’ajudes o qualsevol tipus de finançament, requerirà el vot favorable de la majoria simple de les persones propietàries, que representen també la majoria simple de les quotes de participació, sempre que el cost de la instal·lació no supere la quantia de dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes.
Es compten com a vots a favor els de les persones propietàries, absents i aquelles que voten en contra no podran participar posteriorment de la instal·lació, de manera que hauran de continuar pagant la seua despesa comuna d’electricitat. El cost de les obres i dels préstecs o el finançament per a fer-les es consideren despeses generals i es distribueixen segons les regles habituals.
Si la instal·lació és d’ús comú o per als habitatges podrà ser acordada, a petició de qualsevol persona propietària, per un terç de les integrants de la comunitat, que representen també un terç de les quotes de participació, quan si se supere la quantia de dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes. En aquest cas, a les persones propietàries que voten en contra no se’ls pot carregar cap despesa de la instal·lació, l’adaptació de les infraestructures comunes o el manteniment del sistema.
Diccionari energètic
- Autoconsum solar: capacitat que té una persona o un grup de persones per a generar, a través de plaques fotovoltaiques, la seua pròpia energia i consumir-la.
- Bateria solar: dispositiu que s’empra de manera opcional en aquelles instal·lacions en les quals es vulga emmagatzemar l’energia produïda durant el dia per al seu consum en moments d’escassa producció.
- Bo social: mecanisme de descompte en la factura elèctrica, fixat pel Govern, amb la finalitat de protegir a determinats col·lectius de persones econòmica o socialment més vulnerables.
- Butlletí elèctric: document que certifica les característiques d’una instal·lació elèctrica.
- Cèl·lula fotovoltaica: unitat bàsica d’un sistema fotovoltaic que converteix directament la radiació solar en energia elèctrica.
- Comercialitzadora: empresa amb la qual el client contracta una tarifa de llum concreta, atés que és l’encarregada de vendre l’energia elèctrica i de realitzar totes les gestions adequades amb la distribuïdora, i també l’encarregada de facturar segons les lectures del comptador que fa la distribuïdora.
- Comercialitzadora de mercat lliure: empresa que ven l’energia amb les tarifes que fixa ella mateixa, no el Govern, a les quals pot sumar descomptes i promocions per a fer-les més atractives.
- Comercialitzadora de mercat regulat: empresa que ven l’energia exclusivament amb la tarifa PVPC, fixada pel Govern, i el bo social, si escau, i cap altre servei ni descompte.
- Comptador: equip de mesura encarregat de registrar l’energia elèctrica consumida en el punt de subministrament, requisit imprescindible per a calcular l’import de cada factura.
- Consum fantasma: despesa energètica d’aparells que, malgrat no estar funcionant, continuen usant electricitat només pel fet d’estar connectats a la xarxa elèctrica.
- CUPS (Codi Universal del Punt de Subministrament): número identificatiu amb 22 caràcters de cada punt de subministrament de llum. És el seu DNI.
- Distribuïdora: empresa que s’encarrega d’estendre les xarxes de distribució d’electricitat i que arribe als punts de subministrament. La distribuïdora elèctrica de cada usuari depén de la seua ubicació geogràfica i és independent de l’empresa amb la qual contracte la llum. No la podem triar. A més, les distribuïdores són les responsables del manteniment i han de vetlar pel bon funcionament de la xarxa de baixa tensió; de la instal·lació i el manteniment dels comptadors; de l’alta del servei en nous subministraments; d’enviar la lectura del comptador a la comercialitzadora i de la reparació de les avaries del subministrament, entre altres funcions.
- Energia renovable: la que prové de fonts naturals que es renoven constantment, com la llum solar, el vent, el flux de l’aigua i la calor geotèrmica. A diferència de l’energia generada a partir de la crema de combustibles fòssils com el petroli, el gas i el carbó, causants del canvi climàtic, l’energia renovable és barata i neta.
- Excedents energètics: energia generada i no gastada.
- Garantia d’origen 100% renovable: no es pot garantir que els electrons que arriben a casa nostra procedisquen realment d’instal·lacions d’energies renovables. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) garanteix que en la xarxa elèctrica s’injecte una quantitat d’energia procedent de fonts renovables equivalent a la qual hem consumit. Per tant, en contractar electricitat amb garantia d’origen 100% renovable actuem sobre la demanda, impulsant la generació d’electricitat amb energies renovables en el mercat elèctric.
- Inversor: element que s’encarrega de convertir el corrent continu generat pels mòduls fotovoltaics en corrent altern, que és la que consumeixen els electrodomèstics que tenim en les nostres llars.
- Instal·lació fotovoltaica aïllada: instal·lació que no compta amb una connexió elèctrica en la xarxa de distribució. Té bateries per a emmagatzemar el consum elèctric en moments de nul·la producció fotovoltaica. En aquestes instal·lacions no tenim factura de la llum.
- Instal·lació fotovoltaica connectada a xarxa: instal·lació en la qual l’energia excedent s’injecta en la xarxa i quan no hi ha suficient generació d’energia, el punt de subministrament pren l’electricitat de la xarxa. En aquestes instal·lacions obtindrem un estalvi en la factura d’electricitat.
- kW: unitat de potència. S’obté de relacionar el voltatge elèctric i la intensitat del corrent.
- kWh: unitat d’energia. Representa quina és la potència que s’empra durant una hora. Els kWh són el que realment acaben facturant les companyies elèctriques.
- Mercat elèctric: sistema integrat per generadores, comercialitzadores i persones consumidores en el qual es duen a terme transaccions comercials de compra i venda d’energia elèctrica.
- Placa fotovoltaica: element d’una instal·lació fotovoltaica encarregat de capturar la radiació solar per a transformar-la en electricitat i destinar-la a usos domèstics o industrials. Les plaques estan formades per un material semiconductor, normalment de silici, que és sensible a la radiació solar i genera electricitat mitjançant l’efecte fotoelèctric.
- Pobresa energètica: situació en la qual les llars no tenen un accés equitatiu a serveis energètics de qualitat per a cobrir les seues necessitats bàsiques. Aquesta situació de dificultat econòmica té greus conseqüències en el benestar i la salut de les persones que habiten en la llar i dificulta la seua participació i integració en la societat.
- Potència pic: suma de la potència màxima de totes les plaques que pot generar una instal·lació fotovoltaica. Es mesura en kWp.
- Potència nominal: potència de l’inversor fotovoltaic, encarregat de convertir l’energia generada en corrent continu i transformar-la a corrent altern. La potència nominal és la que marca el límit de generació de la instal·lació. Es mesura en kWn.
- Transició energètica: canvi de l’actual model de producció, distribució, gestió i consum de l’energia, basat en l’estalvi energètic i el foment de les energies renovables.
- Sobirania energètica: dret de les persones, les comunitats i els pobles a prendre les seues pròpies decisions respecte a la generació, distribució i consum d’energia, d’acord amb les seues circumstàncies ecològiques, socials, econòmiques i culturals, sempre que no afecten negativament a tercers.
Diccionari ambiental
- Antropocè: era geològica que succeeix en l’Holocé i que es caracteritza per l’impacte de l’activitat humana en el planeta. El terme va ser introduït en 2000 pel Nobel de Química Paul Crutzen.
- Canvi climàtic: variació global del clima de la Terra que implica, entre altres, la pujada del nivell de la mar, el desgel de les glaceres, la desertificació, canvis de les èpoques de floració i una major intensitat, duració i freqüència de fenòmens meteorològics extrems (pluges, onades de calor i sequeres).
El canvi climàtic afecta l’equilibri dels ecosistemes que sustenten la vida i la biodiversitat, i impacta també en la salut humana.
Actualment, existeix un consens científic rotund sobre la implicació de l’ésser humà degut principalment al nostre model de producció i consum energètic. La contribució al canvi climàtic dels volcans és anecdòtica.
Aquest terme va ser utilitzat per primera vegada en 1975 per Wallace S. Broecker.
- Clima: mitjana de patrons meteorològics (pluges, humitat, temperatura, vents…) en una àrea específica durant 30 anys o més, que representa l’estat general del sistema climàtic.
- Combustible fòssil: matèria resultant de la descomposició parcial de matèria orgànica provocada per la pressió i la temperatura produïts al llarg dels anys. La crema de carbó, petroli o gas natural, així com la seua extracció, processament i transport produeix gasos d’efecte d’hivernacle.
- Crisi climàtica: forma més adequada per a referir-se a la magnitud, velocitat i a les conseqüències del canvi climàtic.
- Descarbonització: reducció de la dependència dels combustibles fòssils, és a dir, del petroli, del gas i del carbó.
- Escalfament global: augment de la temperatura global de la Terra a conseqüència de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle que generem els éssers humans amb les nostres activitats.
- Gasos d’efecte d’hivernacle: gasos que atrapen la calor en l’atmosfera, la qual cosa causa que el nostre planeta es calfe més. La crema de combustibles fòssils en el sector energètic, la indústria o el transport, són algunes de les activitats humanes que els alliberen. Abreujat moltes vegades com GEH, el vapor d’aigua (H₂O), el diòxid de carboni (CO₂), l’òxid nitrós (N2O), el metà (CH4) i l’ozó (O3) són els principals GEI.
- Oratge: condicions atmosfèriques en un moment i en un lloc determinat, incloses la temperatura, la humitat, les precipitacions, la nuvolositat, el vent i la visibilitat.
Altres recursos
Fullets de l’OTC.
